El Magnànim publica la primera biografia documentada de Constantí Llombart

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, commemora el 125 aniversari de la mort de l’escriptor valencià Constantí Llombart, publicant-ne la primera biografia documentada. L’autor d’aquest treball és Enric Estrela (Algemesí 1973), doctor en Filologia Catalana, el qual s’ha dedicat els darrers anys a investigar la vida i l’obra d’aquest personatge fonamental per a entendre el moviment cultural i literari del darrer terç del segle XIX, conegut com la Renaixença. La presentació tindrà lloc, com s’ha avançat, en el Centre del Carme de Cultura Contemporània el dimecres 21 de novembre, a les 19.00 hores. Hi participaran Xavier Rius, diputat de Cultura; Enric Estrela, autor del llibre; Rafael Roca, professor de Filologia de la Universitat de València i Vicent J. Escartí, catedràtic de Filologia de la mateixa universitat. El llibre està publicat en la col·lecció Biografies i es pot comprar en llibreries i en la botiga online del Magnànim: www.alfonselmagnanim.com.


Documentació desconeguda
Recolzant-se amb valuosa informació inèdita o publicada a la premsa de l’època, fonamentalment de València, Catalunya i Madrid -però no només-, Enric Estrela es proposa recuperar el referent d’un home de lletres, d’origen humil i autodidacta, que professà una gran estima per València i treballà de manera compromesa i incansable per un destí més digne, civilitzat i culte per al seu poble.


Llombart, d’ideologia republicana federal, durant els anys inicials de la reinstauració de la monarquia borbònica, esdevinguda en 1874 –un temps marcat per la censura i la repressió ideològica- propugnà un valencianisme cultural literari, amb la intenció de dignificar la llengua pròpia i contribuir, d’aquesta manera, a generar un relat per mitjà del qual poder sustentar les seues aspiracions de regeneració democràtica, davant el context social i polític advers.


Segons Enric Estrela: “Constantí Llombart entenia la Renaixença com un moviment cultural que incloïa una significació moral. Des d’aquesta perspectiva, també, la literatura tenia un caràcter instrumental. Aquestes dues idees són fonamentals per a entendre el seu valencianisme entusiasta”.